Barcelona. (Agències).-
Els autèntics genis mai no descansen, i quan es posseeix una ment creadora com la de Ferran Adrià la paraula descans senzillament no existeix. Tot just una setmana després de presentar la seva aclamada recepta de “Carpaccio d’escrot de pingüí marinat amb tinta d’impressora Epson”, el Leonardo da Vinci dels fogons ha tornat a sorprendre la crítica gastronòmica mundial amb la utilització d’un nou ingredient culinari: la seva pròpia merda.
Segons ha pogut saber La Ceba, l’equip de Ferran Adrià està en aquests moments experimentant amb una enorme quantitat de “plats” (si és que aquest concepte no ha quedat definitivament superat) que podrien incorporar-se ben aviat a la carta d’El Bulli. Un col·laborador no identificat ha revelat a La Ceba que “estem treballant sense idees preestablertes, tal i com ens ha ensenyat El Mestre”. El seu únic condicionant és “la matèria primera, ja que la quantitat de caguerades que en Ferran pot fer en un sol dia és limitada”. També els condiciona l’estat intestinal d’Adrià, ja que “segons com surti de consistent el tema, treballem en un filet, un carpaccio o una mousse”.
Segons els afortunats que han pogut tastar l’enèssima meravella del millor cuiner del món, “el sabor dels cagallons és agredolç, amb una textura cremosa semblant a la del foie”. Juli Soler (el geni empresarial darrere Adrià) ja està treballant en la comercialització a gran escala de la femta adrianesca, i alguns productes com la Sopa de Diarrea Liofilitzada podrien arribar a les prestatgeries dels supermercats ben aviat.
Segons Juli Copons, Consultor Gastronòmic format al restaurant El Bulli (on la seva mare hi netejava els lavabos) “mai no saps per on et sortirà El Mestre. Quan tots els altres cuiners s’aproximen a la creació culinària segons el paradigma tecno-emotiu a l’ús, denotant una notable falta d’imaginació a nivell ingrediental, Adrià torna als orígens i als ingredients bàsics. I és què: hi ha alguna cosa més propera i natural que les nostres pròpies excrecions?
El descobriment d’Adrià suposa una autèntica revolució alimentària, que alguns ja han comparat a l’efecte que les cèl·lules mare tindran en el terreny de la Bio-medicina. A l’igual que la investigació amb cèl·lules mare, la coprofàgia gastronòmica també ha plantejat diferents i apassionats conflictes ètics, que només podrem resoldre amb un debat serè i democràtic.
La Ceba ha intentat posar-se en contacte amb en Ferran Adrià, malauradament una comunicació telefònica deficient només ens ha permès sentir amb dificultat frases inconnexes com “… 20 anys cagant-me en tots vosaltres…” “… vivint del cuento” “hahahaha… pagueu, pagueu… pardillos!”.
Potser algun dia tots entendrem el llenguatge dels Genis.
El Geni, retratat al seu laboratori en plena fase creadora
Publicat per laceba 
